El meu besavi va néixer a Castanyet, un poble molt petit. Físicament era baixet i de caràcter era tranquil i molt bona persona. Va anar a l'escola de Santa Coloma de Farners, perquè a Castanyet no hi havia escola.
Treballava al camp i al bosc, era una feina molt dura i cansat. El meu besavi va fer la guerra i en aquell temps per culpa d'un capità que havia d'anar a la presó, com que ell era un soldat de rang petit, va haver d'anar a la presó en lloc del capità. El meu avi té un rellotge de butxaca que li va donar el seu pare quan tenia 19 anys. Una anècdota que m'ha explicat és que un dia el meu avi havia de portar el dinar al seu pare que estava treballant al bosc, anava amb bicicleta, i en una curva de sorra va patinar i tota l'escudella pel terra, i quan va arribar amb el seu pare només va poder menjar la carn.
Abel, esforçat'hi una mica més, saps que tu pots.
ResponderEliminarAbel tu pots més pero esta be
ResponderEliminar